Llicenciat el 1905 a Barcelona, a partir del 1919 va ser arquitecte municipal de Vilafranca del Penedès.

S'encarregà de la reforma de la masia Ca l'Estalella (1909-1910; carretera de la Múnia als Monjos, Barri de les Casetes, Castellví de la Marca), un edifici d'origen medieval que l'arquitecte va reformar fent ús del llenguatge modernista vinculat al neomedievalisme, utilitzant el maó vist, la ceràmica vidriada i el ferro forjat.

Així mateix, és l'autor de Can Raspall dels Horts (1909; carretera de Vilafranca a Igualada, Vilafranca del Penedès), un edifici del segle XVII que reformà aplicant l'estètica modernista tant en la concepció de l'espai interior com en la fisonomia i forma de l'exterior.