L'exposició traça el recorregut i les influències artístiques i filosòfiques que van nodrir l'artista Giorgio de Chirico de Munic a Torí, després a París on va descobrir l'avantguarda pictòrica del seu temps i finalment a Ferrara. La mostra posa en valor els vincles del pintor -descobert per Apollinaire i posteriorment recolzat pel comerciant d'art Paul Guillaume-  i amb els cercles culturals i literaris parisencs.

La mostra itinerant "El Modernisme i les flors. De la natura a l'arquitectura" està dedicada a la representació de plantes i flors aplicades a la construcció a través de les arts decoratives del Modernisme. Per primera vegada una mostra estableix un diàleg entre el món vegetal i l'arquitectura modernista. El discurs expositiu s'estructura en quatre àmbits. En el primer s'explica el procés creatiu que feien els artistes per "capturar" les imatges de les flors. En el segon es realitza un recorregut per vuit arts aplicades a l'arquitectura ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat i els seus processos de creació. En el tercer s'ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable. Finalitza amb el plantejament de la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. A la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar s'amplia l'exposició amb noves peces, a més posa especial atenció a la representació de flors a la ceràmica utilitzada per l'arquitecte en els seus edificis.

La mostra està comissariada per Fàtima López, Marta Saliné i Vicente de la Fuente, doctors, en Història de l'Art i membres del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona.

Una exposició dedicada a la figura d'Isidre Nonell (Barcelona, 1872-1911), un dels millors artistes de finals del segle XIX i els inicis del XX, del qual el Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva un importantíssim fons. El fil conductor de la seva obra permetrà aprofundir en el coneixement de les fonts en les quals es va alimentar el seu imaginari poètic, amb mirades retrospectives cap a la tradició i a tots aquells artistes en què es va emmirallar.

Intercanvi d'idees, història, creixement intel·lectual, futur... Aquestes són les bases que planteja el III Congrés Iberoamericà d'Història del Moble 2020 i que portarà a Barcelona a grans experts del sector de tot el món. Es tracta, en aquest sentit, de l'únic congrés que aprofundeix en la història del moble i que aglutina coneixements de valor per a avançar en aquest camp de recerca.
Sota el lema Connexiones/Conexões/Connections, es posaran en relleu les connexions espacials, temporals matèriques i formals del mobiliari espanyol, portuguès i anglès, els tres idiomes que tractarà el Congrés.

Les propostes de comunicació es poden presentar fins al 31 de març a: congreso@estudidelmoble.com

L'exposició del MAK vol mostrar Otto Prutscher (1880-1949), setanta anys després de la seva mort, en els diversos papers que va tenir en el desenvolupament de la modernitat vienesa. Prutscher fou un arquitecte i un dissenyador que va utilitzar tots els materials diversos de les arts aplicades, va ser dissenyador d'exposicions, professor i membre de tots els moviments de reforma artística importants, des de la Secession als Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos) i la Werkbund.

El congrés abordarà el terme Revivals amb relació a les arts decoratives i el disseny entesos com a qualsevol element del parament de la llar o d'espais públics incloent, però no només, teixits, orfebreria, mobiliari, papers pintats, vaixelles, interiorisme, disseny gràfic, així com accessoris personals (excloent la moda). També s'acolliran presentacions sobre revivals dins el marc de les tradicions decoratives i de les arts aplicades (ceràmica, laca, metall, tèxtil, fusta, etc.) realitzats amb objectius funcionals o artístics.

Després del congrés s'inclouen dos dies extres per visitar Coimbra i Porto el 17 i el 18 d'octubre.

Les propostes de comunicació es poden presentar fins al 15 d'abril del 2020.

Per a més informació (en anglès), cliqueu aquí.