Va obtenir el títol d'arquitecte el 1887 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor deu anys més tard.

Va elaborar un pla d'urbanització de Barcelona que es va tenir en compte en el moment de l'agregació dels pobles. Amb aquest reconeixement més tard li encarregaren el planejament de la urbanització del Parc de Montjuïc i de la plaça d'Espanya de Barcelona.

La seva producció és escassa, però en destaca la Casa Conrad Roure (1901-1902; Aribau, 155), amb ornamentació floral d'influència de l'Art Nouveau, o la Casa Rabaseda (1912; Diputació, 158). El 1896 guanyà un premi amb P. Borrell per al projecte del Panteó de Cristòfol Colom a la catedral de Santo Domingo, el qual es tirà endavant.