Una exposició d'obres mestres de l'Art Nouveau, en la que les flors sónl es protagonistes.

La mostra reuneix exemples notables de ceràmica francesa que van suposar una innovació enorme en el camp de la ceràmica artística, d'aquest període.

Dins del fenomen cultural més ampli que es va conèixer com a ?japonisme', alguns artistes com Félix Bracquemond, Ernest Chaplet, Théodore Deck, François Laurin i Albert-Louis Dammouse van incorporar temes, decoracions i formes inspirades en l'art japonès en les seves peces de ceràmica.

La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.

Gothsland i el Museu Picasso de Barcelona ens conviden a un viatge en el temps al París de principis del segle XX, tal com el van percebre els artistes catalans. A través d'una selecció d'obres captivadores, podrem sentir l'atmosfera de la ciutat, descobrir els secrets dels seus artistes i comprendre com van transformar la capital mundial de l'art modern en el seu particular llenç.

L'exposició s'endinsa en un viatge artístic que uneix dues ciutats emblemàtiques, connectant la llum bohèmia de París amb els colors vius de Barcelona.

La mostra rendeix homenatge al talent de grans mestres com Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Joan Cardona, Xavier Gosé, Alphonse Mucha, Georges de Feure, Joaquín Torres García, Isidre Nonell? i molts altres, que van capturar amb una sensibilitat única l'esperit i la bellesa d'aquestes dues capitals modernistes. Cada obra exposada és una finestra a un món de detalls, textures i emocions que no us deixarà indiferents.

El tema de la mostra és la relació canviant entre el cartell com a mitjà artístic i creatiu i el paper de les dones. Els homes dissenyadors del primer esclat en el disseny de cartells a Alemanya, de 1905 a 1921 aproximadament, utilitzaven la dona com a tema i les dones com a models de maneres molt diverses.
L'exposició i el corresponent catàleg presenten una selecció provinent de les col·leccions de F. W. Neess i Maximilian Karagöz que mostra els diversos papers de les dones en els retrats que en feien els cartells públics. Les obres presentaven hàbilment i com se suposava que havien de ser les dones. Comunicaven quins eren els comportaments socialment desitjables i quines eren les llibertats concebibles, però també quins eren els límits innegociables.
Per altra banda, les dones també dissenyaven cartells professionalment en aquesta època, malgrat haver-ho de fer en contra els prejudicis de gènere. I els seus dissenys mostraven com se sentien cada vegada més segures per allunyar-se de les artesanies singulars i del petit format on havien estat relegades, per endinsar-se en els anuncis de gran format i la producció massiva. Per dir-ho d'alguna manera, l'emancipació també es va exercir mitjançant el disseny de cartells.

El Museu Albertina ret homenatge a Egon Schiele, un dels artistes plàstics més importants de l'expressionisme, amb una exposició revolucionària. Basada en un concepte originat per Ciprian Adrian Barsan, preveu el retorn de les obres perdudes de Schiele -conegudes únicament per fotografies en blanc i negre- gràcies a la inquietant i emfàtica capacitat artística d'Adrian Ghenie.